Trobada a València l'Excalibur espanyola, datada al segle X

Acaba de ser desvetlada l'incògnita al voltant de l'espasa descoberta el 1994 en una casa antiga de Ciutat Vella. No s'havia sabut el seu veritable origen fins ara, 30 anys després que apareguera clavada al terra del fossat. 

En treure-la, els seus 46 centímetres de ferro, adornats amb plaques de bronze i escaires per a facilitar l'ús del seu portador i la corbatura de la seua punta, típica de l'època visigoda, apuntaven a que l'Excalibur valenciana pertanyia al poble bàrbar. 

No obstant això, uns treballs de restauració realitzats en els últims mesos pel Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de València han desvetlat que l'origen de la famosa espasa és islàmic. 

Data del segle X, de l'èpica califal de la ciutat, coneguda llavors per Balansiya. Ha estat provat gràcies a l'anàlisi dels estrats sedimentaris. Amb la història multicultural de la ciutat de València i les difícils condicions del sòl pel que fa a la conservació de vestigis passats, això suposa tot un descobriment per a la història arqueològica no sols de la ciutat, sinó de tot el país. No en va, es tracta de l'única espasa de característiques similars, només equiparable a la trobada en les excavacions de Medina Azahara pertanyent a la ciutat califal d'Abderramán III. 

Esperem que, per després de l'estiu, l'espasa puga visitar-se juntament amb altres evidències arqueològiques a la Casa Consistorial de l'Ajuntament de la ciutat. 

Una de les poques evidències de l'època musulmana de la ciutat 

L'espasa s'afegeix al lleu llegat trobat dels més de 40 anys de la taifa de Balansiya. En una ciutat sense gaires evidències arqueològiques a aquest respecte per les religions monoteistes dels seus ocupants posteriors, els restes de la muralla àrab del casc antic i el Portal de la Valldigna són l'única prova arquitectònica d'una època medieval que, entre unes coses i altres, acabaria allargant-se fins a la conquesta de Jaume I en 1238. 

Una època cultural que sí es veu reflectida en altres aspectes que, definitivament, tenen una gran influència en la vida i costums actuals valencians. El cultiu de l'arròs i els cítrics, l'ús de les sèquies — i, més endavant, la creació del Tribunal de les Aigües, Patrimoni de la Humanitat — o l'afició a la pólvora són herència directa de l'antiga Balansiya, per exemple, com explica l'herència de la València àrab.