Com va arribar el Sant Calze a València

La copa que va utilitzar Jesucrist en l'Últim Sopar va ser portada de Jerusalem a Roma per Sant Pere i utilitzada des de llavors per ell i els successius papes de l'Església a Roma en les celebracions eucarístiques fins a l'any 258, quan el papa Sixt II, va encarregar al seu diaca Sant Lorenzo que s'emportara el calze fora de Roma per a protegir-lo de la persecució de l'emperador Valeriano.

Sant Lorenzo va fer arribar la relíquia a Osca, on vivien els seus pares. El calze va acabar amagat en el monestir de Sant Joan de la Penya i en 1399 és entregada pels monjos del monestir al rei Martí I d'Aragó, de qui es conserven tres cartes reclamant la relíquia insistentment. Una vegada a les seues mans, Martí I va portar el greal a la capella de la seua residència a Saragossa, el Palau de la Alfajería. I un altre rei, Alfons el Magnànim, va traslladar en 1424 el Sant Calze al Palau Real de València, la seua residència de llavors.

La conquesta del regne de Nàpols va suposar al Magnànim costoses campanyes militars per a les quals va necessitar préstecs, un d'ells contret amb la jerarquia eclesiàstica. El rei el va avalar amb totes les seues relíquies, inclòs el Sant Calze, que va haver d'entregar en 1437 per a condonar el seu deute amb l'església. Va ser conservat i venerat durant segles entre les relíquies de la Catedral, i fins al segle XVIII es va utilitzar per a depositar en el seu interior la forma consagrada en el «monument» del Dijous Sant, fins que va anar finalment instal·lat en l'antiga Sala Capitular, habilitada com a Capella del Sant Calze l'any 1916.