Rutes arquitectòniques per València
Descobreix els edificis més singulars de la ciutat
Un passeig per València és un recorregut per 2.000 anys d’història, reflectida en els variats estils arquitectònics que es poden trobar per la ciutat. No fa falta ser un expert per a apreciar la bellesa de la Llotja o quedar-se embadalit amb les siluetes de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Són joies arquitectòniques que salten a la vista, però a València hi ha moltes més per descobrir.
Una vegada a l’any, el festival d’arquitectura i urbanisme Open House València t’ofereix l’oportunitat d’explorar alguns d’aquests edificis singulars que normalment no estan oberts al públic en les seues jornades de portes obertes. Però a més, Open House et proposa quatre rutes arquitectòniques per la ciutat que pots seguir fàcilment a peu pel teu compte en qualsevol moment per a gaudir dels edificis més fascinants de la ciutat. T’animes a seguir-les?
Els 10 imprescindibles
Si només tens temps per a fer una ruta arquitectònica, hi ha edificis que simplement no et pots perdre. El jaciment romà de l’Almoina, la meravellosa arquitectura civil gòtica de la Llotja (designada Patrimoni de la Humanitat) i el colorit modernista del Mercat Central són alguns dels imprescindibles. Tampoc podien faltar els exemples més espectaculars d’arquitectura moderna, com l’edifici Veles e Vents a la Marina o la Ciutat de les Arts i les Ciències, obra mestra de Santiago Calatrava.
Però entre els Top 10 que recomana Open House també trobaràs sorpreses. Podràs, per exemple, travessar la porta més alta de València per a entrar al Teatre El Musical al Cabanyal. I si et contem que hi ha una façana curiosa que recorda a un temple egipci enmig de senzills blocs de pisos darrere de la Plaça de Bous? És la Casa Jueva, una joia de l’Art déco valencià. També pots veure l’Espai Verd, un concepte original d’arquitectura ecològica, encara que només per fora (per a visitar-lo hauràs d’esperar a la pròxima jornada de portes obertes). .
Innovació a la Marina
La dàrsena interior del port de València, rehabilitada amb motiu de la Copa Amèrica de vela l’any 2007, s’ha convertit en un espai lúdic i cultural on gaudir de passejos al costat de la mar o unes tapes marineres al sol. Tan fascinant com contemplar l’anar i venir de iots i embarcacions xicotetes és fer un recorregut per l’arquitectura eclèctica que voreja la Marina.
Edificis de principis del segle XX com els antics magatzems amb la seua decoració de taulells, els docks on s’emmagatzemava la mercaderia, la duana o l’icònic edifici del Rellotge que donava la benvinguda a València, conviuen hui amb les construccions més modernes. Entre elles es troba la que va ser base de l’equip de vela suís, Alinghi, hui seu d’exposicions i actes culturals, i l’edifici Veles e Vents amb els seus espectaculars voladissos blancs, l’autèntica joia de la corona.
Dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez, Veles e Vents és el nou punt de referència de la Marina, presidint l’entrada a la ciutat per mar. El seu interior alberga espais per a esdeveniments i diversos bars i restaurants on reposar forces al final del recorregut. Si pots, reserva taula a La Sucursal en la planta superior, i gaudeix no sols de la seua excel·lent cuina, guardonada amb dos Sols Repsol, sinó també de les millors vistes panoràmiques del litoral.
Brutalisme i Modernitat
La ciutat també amaga mostres d’un dels corrents del moviment modern més impactant: el brutalisme. Es tracta d’un estil arquitectònic més “cru”, de formes esmolades i geomètriques, en el qual abunda el formigó armat i els elements estructurals exposats.
Diversos exemples es troben a la zona universitària, entorn de l’Avinguda Blasco Ibáñez, incloent-hi les Facultats de Psicologia, la de Geografia i Història i la de Filosofia i Ciències de l’Educació.
La ruta inclou altres centres educatius com el Col·legi Alemany, recognoscible instantàniament per la combinació de mosaics i vidrieres de la seua façana, i el Col·legi Guadalaviar, una singular escola-jardí dels anys 50. Vegetació i formigó es combinen també en els habitatges ecològics de l’Espai Verd, un innovador projecte urbanístic de finals del segle XX – recorda que només es pot veure per fora, a excepció de les visites durant el festival Open House.
Ruta Goerlich
L’arquitecte valencià Javier Goerlich Lleó va transformar la fisonomia de la ciutat en la primera meitat del segle XX, ampliant places i accessos urbans, i afegint edificis icònics en els quals es combinen modernisme, eclecticisme i neobarroc amb elements exòtics i Art déco. A ell li devem l’harmoniós disseny d’espais públics com la Plaça de la Reina o la Plaça de l’Ajuntament, i alguns dels edificis monumentals que els voregen com el del Banc Vitalici d’Espanya-Generali o l’Edifici Grass-Bianqui.
Un altre dels seus principals llegats és l’Avinguda de l’Oest, l’artèria que connecta el Mercat Central amb l’Església de Sant Agustí, reconstruïda també per Goerlich. Al llarg d’aquesta gran via que emula a les elegants avingudes d’altres capitals europees, es troben construccions esveltes que combinen el racionalisme amb elements d’Art déco, com els edificis Nebot, Martí-Cortina, Torner o Monistrol, entre els més alts de la seua època. Admira la seua bella arquitectura, però no oblides baixar la vista de tant en tant per a no entropessar!
