Festivitat del Corpus a València
L'origen de la festivitat se situa en 1263
La Festivitat del Corpus a València se celebra el diumenge de la seixantena (60 dies) pasqua. Estem davant la celebració que històricament ha sigut considerada com la "Festa Grossa" de la ciutat. Més enllà del pur sentit catòlic, el Corpus és una mostra de la convivència de l'esperit festiu, simbòlic, metafòric i religiós de la societat valenciana.
L'origen de la festivitat se situa en 1263, però seria en 1355 quan el bisbe de València Hugo de *Fenollet (qui 5 anys abans hauria batejat a Sant Vicent Ferrer) instauraria la processó. Actualment, gràcies a la immillorable labor de l'Associació *Amics del Corpus de la Ciutat de València, la festa ha représ la vitalitat dels seus inicis.
Durant el cap de setmana de la celebració del Corpus, es desenvolupen els actes més importants, amb la *poalá, la cavalcada del convit, les danses de La Moma i els Momos, el pas de les Roques i la solemne processó. A continuació t'expliquem cada acte perquè no et perdes res.
1. TRASLADO DE LAS ROCAS
El divendres sobre les 20.00 hores es realitza el trasllat de les Roques des de les Alameditas de Serrans a la Plaça de la Verge. Les Roques, són carros triomfals que en els seus inicis servien per a representar "Els Misteris" al llarg de la processó. Es tracta d'onze estructures de fusta amb forma de vaixell antic que porten grups escultòrics que al·ludixen a relats bíblics o de sants. El seu origen es data entre 1373 i 1392.
El diumenge sobre les 16.30 hores les Roques són traslladades, en el tradicional desfilades del "Pas de les Roques", de des de la Plaça de la Verge per a tornar a la Casa de les Roques. Les Roques van tirades per cavalls al llarg de tot el recorregut, però existix un moment especial, en el qual estos tenen un paper predominant, fins i tot per damunt de les pròpies roques.
2. LA POALÀ
El dissabte a les 12.00 h. als carrers de Cabillers i Avellanes es realitza la tradicional “Penja de poals” als balcons per a "atacar" als soldats del rei Herodes en la Cavalcada del Convit de l'endemà, un dels moments més divertits de la festivitat del Corpus. Els membres de l'Associació Amics del Corpus, al seu pas pel carrer Cavallers i Avellanes, són regats amb poals d'aigua des dels balcons. La broma és retornada i contraataquen amb un capbussó al més despistat.
3. REPRESENTACIÓ DELS MISTERIS:
El dissabte a les 18.00 h. en l'escenari de la Plaça de la Verge, es fa “Representació dels misteris”. Un conjunt de tres peces de teatre curtes que daten del segle XV escenificades per xiquets i en la qual es representen passatges bíblics, els personatges dels quals desfilen en la cavalcada del Convit i en la processó general. Es representen, el Misteri del rei Herodes, el Misteri de Sant Cristofol i el Misteri d'Adam i Eva.
4. LA CABALGATA DEL CONVITE
El domingo a las 12:00 h. tiene lugar la cabalgata del convite, que representa la invitación que hacían los jurados de València a las autoridades y al pueblo para asistir a la Procesión del Corpus. Aquí os explicamos los personajes más populares:
El Capellá de les Roques:
Un dels personatges més populars. Representa l'Església i la seva missió és convidar a la gent a commemorar la festa. Va muntat en un cavall que porta una gualdrapa de vellut negre amb els escuts de la ciutat brodats, i saluda a tots els que presencien la Cavalcada des dels balcons o des del propi carrer
Les Danses:
Diverses comparses realitzen vistosos balls tradicionals i al·legòrics al so de la 'Dolçaina i el Tabalet'.
La Moma i els Momos
La més famosa de totes elles és 'La Moma i els Momos'. El personatge central, La Moma (representada per un home vestit de dona amb una túnica blanca i amb la cara coberta totalment per un mocador blanc), lluita contra els set pecats capitals, Els Momos (abillats amb antifaç negre, vestit groc i negre i pintoresc gorro que intenta representar a un drac). Realitzen un vistós ball de bastons que conclou quan es rendixen davant de la virtut que encarna La Moma.
El Ball dels "Nanos" i "Gegants"
Aquest ritu es realitza des de 1588. En ell 4 parelles de Gegants i 3 de Nanos dansen al compàs de sons de Tabalet i Dolçaina interpretant una antiquíssima dansa. Les 4 parelles de Gegants simbolitzen l'adhesió a l'Eucaristia de tots els continents coneguts. La conjunció entre Nanos i Gegants significa que tant alts com baixos adoren el Senyor per igual.
La dansa de "La magrana":
Dansa en la qual els balladors, vestits a l'estil calabrés, van entrellaçant unes cintes entorn d'un pal coronat per la representació d'una magrana que s'obri al final del ball i mostra una custòdia, moment en el qual els balladors , s'agenollen en acte d'adoració eucarística.
La dansa de "els cavallets":
Dansa en la qual participen huit xiquets vestits d'àrabs que es disposen en dos files de quatre, cadascun amb la reproducció d'un cavall de cartó, que significa que fins i tot els infidels donen testimoniatge de la seua adoració al Santíssim Sagrament.
Les danses de "els arquets", "els pastorets" i "els turcs"
Balls representats per xiquets sota el so de la 'Dolçaina i el Tabalet'. "Els turcs" fan una dansa de caràcter guerrer en el qual per parelles i proveïts d'espases, simulen una lluita.
En la dansa de "els arquets", antigament dita de les Poloneses, simbolitza l'alegria per la participació de la gent del camp en la festivitat del Corpus, en la qual un grup de xiquetes vestides de pastoretes ballen amb uns arcs florals a les mans i executen diferents fi guras coreogràfiques.
La dansa de "els pastorets" huit xiquets executen un ball de bastons, i que es considera vinculada a la representació del misteri del rei Herodes.
5. SOLEMNE PROCESSÓ
El diumenge a les 19.00 hores, La Senyera (bandera de la ciutat) obri la processó flanquejada per "Les Banderoles" o estendards. Tant la bandera com els guions de la ciutat són portats per tres Reis d'Armes amb testa coronada, peluques i barbes blanques. Després d'ells la Creu Arquebisbal de la Catedral i Candelers. També desfilen representants d'unes quantes parròquies històriques i el Gremi de Fusters.
A continuació desfilen tota una sèrie de personatges bíblics i simbòlics.
Finalment arriba el torn de La Custòdia. Element primordial del Corpus i colofó majestuós de la festa. Apareix escortada per un piquet del Quarter General de la Força de Maniobra i flanquejada per Donzells (sis joves amb vestidures del segle XVI de vellut i seda). Porten espigues platejades i raïms. Al pas de la Custòdia, una densa pluja de pètals es llança des dels balcons.
