Aigua de València

L'aigua de València és el còctel propi de la ciutat, el més famós de quants es poden degustar a la llum d'aquesta lluna que tenim amb denominació d'origen, perquè, encara que per la seua frescor i les seues qualitats organolèptiques es pot paladejar al llarg de tot el dia, és, pels seus orígens, una beguda nocturna.

Cronistes com María Ángeles Arazo (Valencia Noche –Plaza & Janés SA) atribueixen la seua creació a Constante Gil, exemple notable de la combinació entre artista plàstic i hostaler. Gil va fer de l'antiga Cerveseria Madrid, en l’actualitat Café Madrid, un punt de trobada per a les tertúlies noctàmbules a la Ciutat Vella de la segona meitat del segle XX. Va ser una nit de 1959, i atiat per uns clients bascos cansats ja d'ingerir aigua de Bilbao, com així denominaven al millor espumós de la casa, quan va ser reptat a crear el seu propi còctel. I de la màgica improvisació d'un instant va sorgir una beguda que transcendeix l'espai concret on va ser somiada per primera vegada.

Per a donar-li cos va recórrer al producte estrela de la terreta, la taronja. La recepta, a base de suc abundant de qualsevol de les varietats locals, ben arrancades de l'arbre al punt exacte de maduració, es complementa amb pinzellades ajustades de vodka, ginebra i cava, aquest últim, si pot ser, de localitats pròximes de Requena i Utiel. No cal dir que la qualitat de les begudes espirituoses emprades ha d'estar a l'altura de les virtuts del rei dels cítrics per excel·lència. Fins ací el que ha transcendit de la recepta original, encara que la família del ja desaparegut creador es guarda els tocs secrets que aquest aplicava a la mescla primigènia. Se sap que també emprava sucre, però la dolçor pròpia de les taronges de València no el fa imprescindible.

Al principi, la beguda tan sols era coneguda per uns pocs acòlits de l'antiga Cerveseria Madrid, els únics que la demanaven i gaudien en els seus conciliàbuls. Però era un lloc molt freqüentat, estava en l'epicentre de la moguda de l'època, i molt aviat va aconseguir notorietat i cada vegada era més demandada, sobretot durant les tan apetibles tertúlies a la lluna de València que propicia el nostre ben estimat clima. Per oferta d'oci nocturn no quedarà!

En qualsevol cas, cal destacar l'efecte vertebrador que propicia el combinat, perquè exigeix que s'oferisca en gerra àmplia i es compartisca en bona harmonia, servit en copes de xampany tipus Pompadour de Maria Antonieta. Per això, si alguna cosa identifica el còctel més valencià de quants puguen existir, és la seua nocturnitat, el seu caràcter congregador i el seu característic color taronja Indicació Geogràfica Protegida.

On la pots prendre:

Per a gaudir de l'experiència de l'aigua de València al 100% cal buscar referències de garanties. És molt important encertar amb els locals que la serveixen amb cura i afecte. Si damunt estan situats en algunes de les zones més belles de la ciutat… no hi ha més que dir, a beure!

Comencem per la zona de Ciutat Vella, la més tradicional en la nit valenciana. El Café de las Horas (Comte d'Almodóvar, 1), el Café Lisboa (Plaça del Doctor Collado, 9), el Café Sant Jaume (Cavallers, 51), el restaurant La Lola (Pujada del Toledà, 8) i la cocteleria Christopher Lee (Pinzón, 17), un temple per als nostàlgics del cinema clàssic, mai defrauden. Igual que Mi Cub, situat en el Mercat de Colom, un bell exemple d'edifici civil modernista.