Dolços típics: la València més llaminera
No hi ha res com un bon dolç per a culminar una experiència gastronòmica satisfactòria, siga aquesta tipus “jam-session” informal o banquet d'upa.
Els dolços ens encanten a tota hora del dia: en el desdejuni, per a rematar esmorzars, menjars o sopars, o com a protagonistes indisimulados dels nostres berenars. Ai, que bons estan!
A València disposem d'un munt de preparacions de llarg a llarg de la ciutat que et faran feliç … els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any. Moltes d'elles conserven reminiscències pròpies de la cuina clàssica de Balansiya, amb la ametla, la carabassa i la mel com a base de les seues receptes.
EL LLEGAT ÀRAB
El torró
El torró, aqueix llegat dels àrabs que ha arribat als nostres temps, és una de les propostes típiques de la nostra terra, on s'elabora de manera artesanal i es consumeix, sobretot, per Nadal. De molts sabors i textures, la seua contundència et guanyarà.
El arnadí
Els mateixos orígens presenta el arnadí, un plaer a base de carabassa i sucre rematat amb ametles laminades, i servit en forma de pasta suau en cassola de fang.
Fruites de Sant Donís
També de tradició molt antiga són els acolorits massapans en forma de fruites de la “mocadorà”, un regal clàssic per al ser estimat durant el Sant Valentí valencià, Sant Donís (9 d'octubre). Aqueix dia també destaquen altres figures de major grandària en forma de petards, la “piuleta” i el “tronador”, i que van ser la fórmula amb retranca que les gents de València van idear per a saltar-se les prohibicions de Felip V a festejar amb artefactes explosius tan assenyalada efemèride.
MASSES PER A TOTS ELS GUSTOS
Si no et camines amb contemplacions i el teu són les coses contundents, no et preocupes. Tenim diverses propostes per a tu.
Els bunyols
Els bunyols de carabassa, molt populars durant les festes falleres, són molt més sucosos i tendres que els seus cosins de vent. I maridan més que bé amb una bona tassa de xocolate.
Fartons
Però si et decantes més per una bona orxata el teu són els fartons, que van ser creats en els anys seixanta del segle passat exprofeso per a aparellar-se amb la rica beguda autòctona. Aquesta peça de brioixeria admet una versió tradicional i una altra hojaldrada. Atreveix-te amb ambdues!
La coca de llanda
La coca de llanda és una sort de bescuit, molt esponjós, de senzilla elaboració que es fa en un motle de llanda (d'ací el seu nom) a base de farina, sucre, ous, oli, llet i fina ralladura de llima. Combina bé amb tot i és un fix en els forns de la ciutat, donada la seua popularitat. La modalitat que afig als ingredients carabassa rostida és digna del paladar més exquisit.
Panquemao i mona de Pasqua
Un altre exemple de la producció en dolços de València és el panquemao, originalment vinculat a la Setmana Santa però que ha transcendit aqueixes dates concretes, podent trobar-se durant tot l'any. Té l'aspecte d'una fogassa de pa d'exterior torrat (d'ací la seua denominació), amb un interior de molla fina i deliciosa. Combina de deu amb xocolate.
Pastelitos de moniato
També es deixen voler els pastelitos de moniato, xicotets pastissets farcits de pasta de moniato dolç. És tota una tradició allargar les sobretaules, combinant-les amb els rollitos d'anís, mentre s'assaboreix un café acompanyat d'un aiguardent local com la cassalla.
L'agradable sabor de la coca Cristina irremeiablement genera addicció. En un batre de clares d'ou i un afegir d'ametles ratllades, farina, sucre i ralladura de llima, tot posat sobre una oblia i enfornat uns dotze minuts, s'aconsegueix un dolç que deixa empremta.
Et van les transgressions? Perquè enfronta't a una llesca amb ou d'orxata de proporcions colossals. A veure qui ho supera!
