Sala Ultramar (Antic teatre dels Manantials)

La Sala Ultramar naix amb la voluntat de veure complit el somni de molts valencians: Obrir les portes d'un Gran Teatre de l'Òpera Submergible, l'ús de les quals siga el de cobert per a les més íntimes i valentes celebracions artístiques. Un diminut gran teatre que siga al seu torn barco i port, drassana per al plor i jocós desballestament, torre sentinella i fragata pirata, albatros sense vertigen i submarí de tresors abissals, platja per al desembarcament i capítol per a nàufrags de tots els pelatges.

La Sala Ultramar acollirà: El teatre de la paraula i el del mut escarafall d'ara i de sempre, la comèdia severa, el cabaret d’allò sublim, drames post-urbans i vodevils psicalíptics-rurals. Danses precolombines, retaules post-dramàtics i sarsueles de la tundra. En definitiva: tot tipus de peces en què el públic isca del teatre amb adoloriments en el cor, en l'esperit i amb fam de noves tempestats.

La Sala Ultramar ha obert les seues portes per a l'activitat de tenda d'ultramarins quan en el fons li correspondria haver sol·licitat la de caixó de sastre… Finançada per empreses multinacionals que van cessar la seua activitat abans que es construïra el Canal de Panamà, és regentada per setze molt salats patrons, que no li fan fàstics al vi i que han promés no discutir en alta mar, ni quan abaixe la marea… La Sala Ultramar és un port al cor de València i al mateix temps un veler enmig de totes les aigües internacional. La seua llotja, de la que pengen de les seues teulades gàrgoles que escupen l'aigua cap a dins, està alliberada del pagament de qualsevol tipus d'aranzels ideològics, estètics i morals.