Patrimoni Unesco a València
La UNESCO reconeix l’incalculable valor històric i cultural de València
Les moltes civilitzacions que han passat per la nostra ciutat han deixat un ric llegat històric i cultural que la UNESCO reconeix en incloure tres dels nostres béns més representatius en els seus prestigiosos llistats.
Per als valencians és un orgull saber que coses tan nostres com La Llotja de la Seda, El Tribunal de les Aigües i Les Falles pertanyen ara al patrimoni comú de la humanitat pel seu “valor universal excepcional”.
LA LLOTJA DE LA SEDA O DELS MERCADERS
Entre el segle XV i XVIII València va florir gràcies al comerç de la seda amb les Amèriques, Àsia i el Nord d'Europa. Una època d'esplendor que va portar amb ella una revolució econòmica, social i cultural, que va canviar la nostra ciutat amb edificis tan representatius com La Llotja de la Seda.
Una joia del gòtic civil valencià que està carregada de simbolisme. Les gàrgoles del Pati dels Tarongers o les palmeres que toquen al cel del “paradís” en el Saló Columnari o de Contractació, són solament alguns dels motius pels quals en 1996 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Vint anys més tard, la UNESCO va integrar a València en la Ruta de la Seda, que passa per altres 32 ciutats d'Àsia i Europa.
Pots visitar la Llotja de la Seda tots els dies de l’any de 9:30 a 19:00 hores.
EL TRIBUNAL DE LES AIGÜES
El Tribunal de les Aigües de la Vega de València es reuneix cada dijous de l'any a les dotze del migdia baix la Porta dels Apòstols de la Catedral de València. Des dels seus orígens en època romana, esta institució es dedica a resoldre, de manera eficaç i exemplar, els conflictes derivats de l'ús i aprofitament de l'aigua de reg entre els agricultors.
Esta mil·lenària tradició de solucionar els conflictes a viva veu i enfront del públic present va ser reconeguda en 2009 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Pots presenciar-ho tots els dijous a les 12:00 baix la Porta dels Apòstols de la Catedral de València. Excepte festius i aquells que van des de Nadal a Reis.
LES FALLES
Les Falles són la festa de la creativitat i la genialitat per antonomàsia. En elles conviuen les arts plàstiques, la música, la indústria de la seda, l'oci, la gastronomia i l'art de viure la vida fins a l'últim sospir.
Durant la setmana fallera, del 15 al 19 de març, es planten més de 700 monuments destinats a desaparèixer entre flames i la ciutat es diverteix amb cercaviles, despertaes, focs artificials, concerts, revetles…
Per ser una festa única en el món, les Falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2016.
Les Falles es celebren tots els anys del 15 al 19 de març, no te les perdes!
EL TOC MANUAL DE CAMPANES
A més de les Falles o el Tribunal de les Aigües, a València pots presenciar una altra tradició declarada recentment Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO: el toc manual de campanes espanyol. En diverses esglésies de la ciutat, com la del barri de Campanar, la dels Sants Joans, i fins i tot en la Catedral, campaners professionals mantenen viu aquest peculiar llenguatge sonor que utilitza diferents tècniques de volteig i repic de campanes per a convidar a la comunitat a celebrar festivitats destacades.
Si vols viure la tradició de prop, pots presenciar en directe el toc manual de campanes a la part alta del Micalet, el campanar icònic de la Catedral. Ací trobaràs un dels conjunts més nombrosos de campanes gòtiques de tota Espanya, amb onze exemplars magnífics. Inclou la campana més antiga del que era la Corona d’Aragó, de l’any 1305, i també les dues més grans, de més de 1700 quilos cadascuna.
L’aforament és limitat a 25 persones, per la qual cosa és imprescindible reservar amb antelació, alguna cosa que pots fer ací. Recorda també que a la part alta de la torre sol fer vent i és recomanable abrigar-se. I prepara’t per a viure una experiència sonora inoblidable.
El toc manual de campanes està declarat Ben Immaterial d’Interés Cultural, per la qual cosa està exempt de restriccions de volum. Però no et preocupes, malgrat arribar-se fins a 120 decibels de so, cap campaner s’ha quedat sord.
Que no deixen de sonar les campanes!
