Tribunal de les Aigües

A la porta dels Apòstols de la catedral de València actua el Tribunal de les Aigües, que desenvolupa un ritus fervorosament conservat al llarg d’un mil·lenni. S’hi impartix justícia a través d’un procés oral i en llengua valenciana, les resolucions del qual són inapel·lables. El Tribunal de les Aigües és l’única estructura legislativa que roman de les establertes per Jaume I. Els àrabs ja practicaven este sistema de rec, que el monarca va establir formalment, basat en la distribució de l’aigua del Túria. El conformen huit llauradors que encara porten la seua brusa negra típica de les gents de l’horta, els quals són triats democràticament cada dos anys per la resta dels seus regants. Seguts, en cercle, en sengles poltrones de fusta i cuiro del segle XVII, se’ls veu investits d’una certa autoritat. L’estructura del rec, la participació dels llauradors i la rapidesa amb què es resolen els problemes, ha projectat al Tribunal de les Aigües a l’àmbit internacional i se’l considera una institució model. Sense rivets de folklore, eficaç i essencialment valencià, el Tribunal de les Aigües exercix davant un públic curiós en el qual no falten jóvens universitaris i visitants estrangers.