Escut de València: la història cisellada a colp d'heràldica

Un dels senyals d'identitat de la dues vegades mil·lenària València és el seu escut. Aquest amaga una sèrie de vicissituds històriques, moltes d'elles relacionades amb conquestes i batalles, que han modelat el caràcter de la ciutat i es reflecteixen en el seu símbol més destacat, que és testimoniatge de temps pretèrits cisellats a colp d'heràldica.

L'escut que hui coneixem no ha sigut sempre així. El primer emblema de la Valentia romana, abans de la seua fundació per uns legionaris veterans de les campanyes de Lusitania, consistia en una banya de l'abundància envoltada de raigs. I més tard, fins a ben entrat el segle XIV, el símbol era una ciutat emmurallada entre ones, en al·lusió a la seua proximitat a la mar Mediterrània.

Actualment consta d'un escut de forma romboide (en “cairó”, en l'argot heràldic) amb quatre pals vermells sobre camp d'or. Aquests elements inicialment van ser assimilats del Senyal Real d'Aragó, ensenya oficial del regne, pels jurats del Consell Municipal l’any 1377, després de decidir-se a adoptar les armes del Rei.

Aviat, el monarca Pere IV el Cerimoniós va concedir el favor d'agregar noves ensenyes per a honrar la bravesa de València en la guerra coneguda com la dels dos Pedros (disputa castellanoaragonesa entre 1356 i 1369). Així, va rematar el conjunt amb la corona real i va afegir les dues eles (L) que es poden observar en la part inferior, i que fan al·lusió a les dues ocasions en les quals la ciutat es va mantenir “lleial” davant els dos setges als quals va ser sotmesa.

La rata penada que se situa en la part més alta del blasó, en el seu origen pogué ser la vibra o el drac propi d'algunes ciutats de la Corona d'Aragó. S'institucionalitza al segle XVII. Siga com siga, hui és comunament associat a València com a animal insígnia del lloc. Part de culpa la té l'antiga llegenda que atribueix a aquest animal la virtut d'alertar a les hosts de Jaume I el Conqueridor, reposant acampades, d'un atac sorpresa de les files musulmanes.

Les branques de llorer que envolten el conjunt són una concessió molt més tardana de Ferran VII, en homenatge a la resistència de València a l'assalt de les tropes napoleòniques del general Bon Adrien Jeannott de Moncey. La presa de la ciutat no es va produir i una altra fita de glòria militar va quedar reflectida en l'escut municipal. 

On el podem trobar

El conjunt forma part de la imatge de València i simbolitza amb orgull la personalitat de la ciutat demostrada al llarg dels seus més de dos mil·lennis d'existència. Així, pot trobar-se en nombrosos edificis i llocs emblemàtics, com en les façanes de la Llotja de la Seda, l'Estació del Nord, el Mercat de Colom o l'Ajuntament; en les vidrieres del Mercat Central; en la cúpula de l'edifici de Correos; en els reixats de les Torres de Quart; en la base de l'Estàtua de Jaume I en el Parterre; al Jardí del Túria esculpit amb flors, prop del Palau de la Música; fins i tot en les tapes dels embornals!