València, model de sostenibilitat alimentària
Poques ciutats compten amb el privilegi de disposar de grans rebostos naturals on proveir-se i proporcionar productes de temporada que a penes deixen empremta en el planeta.
Una horta periurbana de milers de metres quadrats de camps d’hortalisses, verdures i fruites envolta València. S’estén fins al Parc Natural de l’Albufera, on es cultiven diverses varietats locals d’arròs que suposen l’ingredient principal del plat valencià més internacional: la paella.
L'Ecotira
Els xicotets agricultors de l’horta valenciana compten amb l’Ecotira, el seu propi espai de venda directa de productes ecològics a Mercavalència, la infraestructura central que distribueix el gènere de proximitat a professionals del sector com els restaurants o els comerços d’alimentació.
L’Horta
A més, l’Horta de València estableix un vincle entre el món rural i l’urbà on conviuen les cultures agrícola i hidràulica, per la qual cosa ha sigut reconeguda per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) com un dels set SIPAM (Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial) de tota Europa.
El mar
El mar Mediterrani proporciona peix fresc que se subhasta diàriament a la Llotja de Pescadors de la Marina de València i que acaba en els menús de molts restaurants locals o en els lineals dels supermercats i dels mercats municipals.
Apicultura urbana
A aquests dos rebostos naturals, com l’Horta i el Mediterrani, s’ha sumat recentment la incorporació de València a l’apicultura urbana. Una vintena de ruscos esguiten alguns terrats d’edificis públics per a pol·linitzar i contribuir a la biodiversitat dels parcs de la ciutat. La mel recol·lectada, uns 40 quilos a l’any, comença a ser utilitzada com a ingredient dels plats d’algun restaurant de la ciutat.
València seu del Centre Mundial per a l’Alimentació Urbana Sostenible
Però el compromís de València amb la sostenibilitat alimentària va molt més enllà i des de 2019 és seu del Centre Mundial per a l’Alimentació Urbana Sostenible de la FAO per a convertir-se en un referent davant els reptes als quals s’enfronten les grans ciutats en qüestions alimentàries i nutricionals.
