Ruta en bicicleta per València
Amb bici més ràpid, més lluny... Millor!
Si el teu fort és el transport sostenible, València és la teua ciutat ideal. Agradable clima mediterrani durant tot l'any, grandària adequada i sense desnivells. Prop de 80 km de carril bici.
El bon temps és una constant a València i això convida a explorar-la amb bici. La ciutat és completament plana i té prop de 200 quilòmetres de carril bici que permet arribar a qualsevol punt d'interés. Veu al teu ritme perquè està a l'abast de qualsevol i no depén del teu estat de forma. Que no tens bici? Això s'arregla prompte. Hi ha nombroses empreses que et lloguen una per hores o per dies. Que no t'abelleix muntar en solitari? Perquè apunta't a alguna de les visites guiades amb bici. Solucionats els problemes? Agarra't que comencem!
València de costat a costat a través del jardí del Túria
La nostra primera ruta recorre la ciutat d'est a oest passant pel centre històric i arribant fins a la platja. Hem dividit la proposta en dues jornades de tres hores i mitja cadascuna perquè siguin suportables. Però si les teues cames t'ho permeten pots fer-ho d'estirada (només 7 hores). Comencem al Parc de Capçalera, en el costat oest de l'antic llit del riu Túria. Des d'ací tenim un plàcid passeig de 3'5 quilòmetres fins a arribar a les Torres de Serrans, una de les dues antigues portes d'accés a Ciutat Vella que encara romanen en peus. Continuem per la Plaça de Manises, enfront del Palau de la Generalitat, seu del govern autonòmic, i la Plaça de la Verge. En aquest punt és recomanable que et detingues un instant per a visitar la Basílica de la Verge, la Catedral i el seu famós campanar, El Miquelet, i el Museu arqueològic de la Almoina, que conté restes de l'urbs romana. El Palau del Marqués de Dos Aguas i la seua impressionant façana ens saludarà en el nostre camí, igual que la seu renaixentista de la Universitat de València i l'església-museu del Patriarca. Ací podrem donar per acabada la primera etapa després d'haver completat prop de 5 quilòmetres.
De ponts, ciutats i platges
La segona jornada ens portarà a l'antiga fàbrica de Tabacs, creuant per a això l'antic llit pel pont de l'Exposició, obra de l'arquitecte local Santiago Calatrava. Molt a prop es troba el Palau del mateix nom, vestigi del certamen regional de 1909 que va canviar la fisonomia d'aquest barri. Després del primer quilòmetre i mig de camí hem de creuar de nou el vell llit per l'acolorit pont de les flors per a endinsar-nos una altra vegada en el major jardí urbà d'Espanya per a pedalar a les nostres amples. A mà esquerra en el sentit de la marxa, ens sorprendrà la silueta inconfusible del Palau de la Música. Una mica després és a la dreta cap a on hem de girar-nos per a delectar-nos amb una gegantesca figura d'un Gulliver tombat convertida en parc per a gaubança de xiquets. És el pas intermedi per a arribar fins a la Ciutat de les Arts i els Ciències i els seus espectaculars edificis, tots creacions del geni de Calatrava, excepte les característiques estructures de paraboloides hiperbòlics de l'Oceanogràfic, obra pòstuma del gran Félix Candela. Una vegada assaciats de gaudir d'una de les atraccions estrela de València, ens queden tres quilòmetres fins a gaudir amb la Marina de València, un espai d'un milió de metres quadrats per a l'oci. Després d'un passeig molt recomanable que no ha de deixar de costat l'edifici ves-los e Vents, dissenyat per David Chipperfield, tens, a tir de pedra, el passeig marítim que et permetrà gaudir de les platges de la Malva-rosa i el Cabanyal i la fabulosa mar Mediterrània. Un grandíssim pla!
El Saler i Parc de l'Albufera
Si t'has quedat amb ganes de més, no et preocupes. València ofereix múltiples rutes amb bici. No t'has de perdre la que traça el tram de carril bici que partint de la Ciutat dels Arts i els Ciències s'introdueix a les platges del sud de la ciutat. Són 48 quilòmetres completament plans, entre anada i volta, que pots tardar poc més de 2 hores i mitja a completar. Encara que el normal és que empres més temps perquè els paisatges són meravellosos.
Primer arribaràs a Pinedo, per a encadenar una successió de belles platges que sembla no tindre fi: la pròpia de Pinedo, la del'Arbre del Gos, la del Saler, la de la Garrofera... Estem en ple Parc Natural de L'Albufera, aqueix gran llac natural d'aigua dolça, el major d'Espanya, que se situa davant de la mar, delimitant una estreta franja d'arena, dunes i pinedes per la qual estàs transitant. Emocionant, veritat?
T'aconsellem que perdes uns minuts en el mirador de la Gola de Pujol, on existeix un embarcador, per a conéixer aquest bell aiguamoll La Devesa del Saler, única platja verge del municipi et reconfortarà amb els seus 5 quilòmetres de naturalesa en estat pur. Poc després aconseguirem la nostra destinació final, la xicoteta pedania del Palmar, molt recomanable per a rematar la jornada amb una rica paella cuinada a llenya. Potser et costarà tornar una miqueta més però aconseguiràs un estat de felicitat plena!
Paisatge, muntanyes i canya!
Via xurra: cicloturisme entre hortes
Si eres amant de la bici o del senderisme, segur que has sentit parlar de les Vies Verdes (o fins i tot provat ja algun recorregut). Són sengles que aprofiten antigues línies fèrries en desús i ofereixen una oportunitat sense igual de combinar esport, naturalesa i història i explorar entorns rurals que d’altra manera serien inaccessibles. Et convidem a conéixer la que part de València: la Via Xurra.
El nom fa referència a l’apel·latiu amb què es coneixia als aragonesos (xurros) des de l’època de la Reconquesta. I és que, originalment, es tractava d’una línia fèrria construïda per la Companyia del Ferrocarril Central d’Aragó per a connectar València amb Calataiud (Saragossa) al començament del segle XX. L’últim tram, entre València i Puçol, discorria paral·lel a la línia de ferrocarril a Castelló de la Companyia del Nord, per la qual cosa dècades després Renfe va decidir clausurar-lo i unificar la ruta.
El tancament i desmantellament d’aquest tram de ferrocarril es va produir l’any 1985. Després d’alguns anys d’abandó, va ser recuperat gradualment com a via verda i ara pots circular tranquil·lament a peu, amb bicicleta, a cavall o fins i tot en cadira de rodes pel seu carril de 15 quilòmetres de longitud. Discorre sobre un terreny pràcticament pla, per la qual cosa no és necessari un gran nivell físic per a gaudir de l’experiència.
El carril parteix de la rotonda de la Torre Miramar, al barri de Benimaclet. Deixant arrere la ciutat, travessa olivars i camps de tarongers que fan del passeig una delícia, sobretot a l’abril quan els arbres estan en flor. S’endinsa en la secció nord de L’Horta, on alqueries tradicionals sobreïxen entre plantacions d’hortalisses i camps de xufa, aquest xicotet tubercle que és exclusivament valencià. Senyal que estàs en terra d’orxata! Per què no parar a refrescar-te en la Horchatería Vida (passaràs per la porta) o Sequer lo Blanch, Panach o Daniel a Alboraia, a només uns metres de la via? Un poc més al nord, la Barraca de Toni Montoliu és el lloc perfecte per a provar l’autèntica paella valenciana enmig de l’horta. Aparca la teua bici allí i gaudeix!
En l’entorn pròxim de la Via (en uns cinc quilòmetres a la redona) es troben a més espais naturals protegits com els aiguamolls de la Marjal de Rafalell i Vistabella i la Marjal dels Moros, el Paratge Natural Municipal de La Costera o el Parc Natural de la Calderona, els seus pics de terra vermellosa i els boscos de pins i sureres dominen l’horitzó. Si vols un poc de cultura, fes una parada per a visitar l’històric Monestir del Puig, fundat pel rei Jaume I el Conqueridor al segle XIII.
Aquestes i moltes més opcions es poden afegir al recorregut per la Via Xurra per a fer l’experiència encara més completa i inoblidable. I, si els seus 15 quilòmetres et semblen pocs, a Meliana es creua amb l’Anell Verd Metropolità, el nou corredor circular, via ciclista i per a vianants de 56 quilòmetres que connecta el mar i l’horta. La Via Xurra dóna molt de si. A què esperes per a descobrir-la?
TAMBÉ ET PODRIA INTERESSAR
Si la teua forma, i les teues ganes, t'ho permeten hi ha altres recorreguts amb eixida des de la ciutat que suposen un repte constant. Són rutes en les quals hauràs de canviar la bici de passeig per la de carretera o, almenys, agenciar-te una de muntanya amb una coberta estreta i una relació de marxes adequada. No són aptes per a tothom, però si et veus capaç i les proves... t'enganxaran. Bona ruta!