Jardins del Real - Jardins de Vivers

La categoria històrica d'este parc –d'origen àrab–, la seua extensió, la seua rica jardineria i la profusió de monuments escultòrics i de fonts que en realcen l'entorn, el convertixen en un dels jardins més notables de la ciutat. A la zona més antiga dels jardins es va construir el palau que diversos reis van utilitzar des del segle XI. A més, el segle XV ja existia una important col·lecció zoològica. Al 1903 este parc fou donat a l'Ajuntament per a planter d'arbres, i d'ací en deriva el nom en castellà. Els jardins han sigut successivament ampliats i s'han afegit fonts, umbracles, bancs, glorietes, quioscos i estàtues, entre les quals destaquen el grup de les quatre estacions, encarnades per Venus, Diana, Apol·lo i Cronos, llaurades en marbre blanc per l'escultor barroc Jacobo Ponazanelli.

Junt amb la gàbia de pardals s'alça l'estàtua de Flora, de semblants característiques. Enfront de l'entrada del jardí neoclàssic del Museu de Sant Pius V, hi ha una font de marbre procedent del monestir de la Valldigna, i una portada que va ser de l'antiga Col·legiata de Sant Bartomeu, d'estil barroc. En el mateix jardí, es troba reconstruïda la portada plateresca del palau dels ducs de Mandas, que s'alçava en el carrer Avellanes. A pocs metres, una altra portada, esta del palau dels comtes de l'Alcúdia o dels de Moroder, del segle XVIII, que s'ubicava en la Plaça de Tetuan. Cal destacar també l'alqueria de Canet, construcció típica de l'arquitectura rural valenciana, i no lluny d'ella es troben dos de les millors escultures d'estos jardins, ambdós de José Capuz: 'Idol' i 'Nu de dona'.