Palau de les Comunicacions

Aquest immoble de quatre plantes i més de 9.400 metres quadrats, és un dels exponents més importants del patrimoni històric de la ciutat, considerat Bé de Rellevància Local. Es tracta d’un exemple destacat d’estil eclèctic d’origen francés en combinació amb elements del modernisme valencià i va ser seu de Correos y Telégrafos de València durant molts anys. 

Encara que en l’actualitat se situa en el centre neuràlgic de València, just en plena Plaça de l’Ajuntament, l’any 1923, quan va ser inaugurat, formava part de l’antic barri de pescadors, dada que testifica el pròxim carrer de les Barques. 

És obra del prestigiós arquitecte saragossà Miguel Ángel Navarro Pérez i es va alçar entre 1915 i 1922. En les figures al·legòriques que adornen la seua façana, tant en el timpà com en les remats al costat del rellotge, es va voler simbolitzar el progrés que van portar en la seua època les comunicacions postals i telegràfiques. Són recognoscibles els cinc continents que simbolitzen la interconnexió internacional, fil conductor de la història d’aquest edifici històric. 

Un dels detalls que li confereix més personalitat és la seua esvelta torreta metàl·lica, recuperada després de la rehabilitació prèvia de l’immoble. El seu mirador està rematat amb una vistosa esfera armil·lar. Al seu interior, no et perdes la gran vidriera superior dissenyada pels germans Maumegean al pati d’operacions, integrada per tres-cents setanta panells amb els escuts de les quaranta-huit províncies espanyoles.