Llotja de la Seda de València. Patrimoni de la Humanitat

La Llotja és un dels edificis més característics de la ciutat i, a més, un dels monuments més famosos del gòtic civil que pot oferir Europa. Gaudeix de l’alta distinció de Monument Històric Artístic de caràcter nacional des del 4 de juny de 1931 i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 5 de desembre de 1996.

La Llotja de Mercaders està situada al centre de la ciutat, davant del Mercat Central i el Temple dels Sants Joans, i ocupa una superfície rectangular d’uns 1990 metres quadrats. A finals del segle XIII, l’antiga Llotja es va mostrar insuficient davant la prosperitat de la ciutat, per la qual cosa el 1469 es va decidir començar la construcció d’una nova Llotja. La primera pedra es va col·locar el 1492, tot i que l’inici de les obres va ser un any més tard. La figura principal que va intervenir en la construcció va ser Pere Compte, ciutadà de València, enginyer i arquitecte alhora.

La Llotja consta de tres cossos clarament diferenciats i un jardí o "pati de tarongers". El Saló Columnari o Sala de Contractació està dividit en tres naus longitudinals i cinc de transversals, en funció de les huit columnes exemptes que suporten les voltes. La seua alçada de 17,40 m transmet una singular monumentalitat a les columnes. En aquesta Sala es va instal·lar la Taula de Canvis, instituïda el 1407 pel Consell Municipal de la Ciutat, que va obtenir un gran prestigi per la seua solvència i volum d'operacions bancàries.

Actualment, la Taula o Mesa en què es realitzaven les transaccions mercantils, així com la primera Lletre de Canvi coneguda a Espanya, es troba a l'Arxiu Municipal de València. El Torreó (segon cos de l’edifici) albergava en la planta baixa la capella dedicada a la Immaculada Concepció, mentre que els dos pisos alts es destinaven a presó per als mercaders morosos.